Notícies recents

El TS tumba las tablas salariales de los convenios colectivos empresariales si son inferiores a las que marcan los convenios colectivos estatales y

El TS tumba las tablas salariales de los convenios colectivos empresariales si son inferiores a las que marcan los convenios colectivos estatales y abre la puerta a que los trabajadores reclamen la diferencia desde el 1 de enero de 2023. El alto tribunal determina que desde 2023 todos los convenios empresariales deben reflejar las tablas salariales de los sectoriales, aunque los primeros entraran en vigor antes de la reforma laboral de 2021. Con la reforma laboral de 2021 se obligó a que los convenios colectivos estatales fijaran los salarios mínimos, de modo que las compañías no pudieran imponer retribuciones inferiores. Esta norma tenía una DT sexta que afectaba a los convenios empresariales que estaban en vigor a la puesta en marcha de la reforma laboral, disposición sobre la que se ha pronunciado ahora el Supremo. 

La taxa anual de l'IPC general al mes de desembre va ser del 2,9%

La taxa anual de l'IPC general al mes de desembre va ser del 2,9%, una dècima inferior a la registrada el mes anterior. Els grups que més van destacar per la seva influència en el descens de la taxa anual van ser transport i lleure i cultura. Entre els grups amb influència positiva va destacar aliments i begudes no alcohòliques. La taxa de variació anual de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) es va situar al 2,6%, la mateixa que el mes anterior. Al desembre, la taxa de variació mensual de l'IPC general va ser del 0,3%. L'IPC va registrar taxes anuals positives a totes les comunitats autònomes al desembre. Comunitat de Madrid va presentar la taxa més elevada (3,7%) i Regió de Múrcia la més baixa (2,4%).

Ciutadans i empreses poden reclamar a l'Administració l'IBI pagat de més si s'anul·la un pla urbanístic que va requalificar els sòls.

El TS conclou que aquesta sol·licitud de l'IBI per una norma urbanística declarada nul·la s'ha de fer, en principi, directament davant de la Hisenda local com qualsevol altra petició de devolució d'ingressos indeguts. "Però quan, per circumstàncies alienes al reclamant, no sigui viable la utilització d'aquests mecanismes d'impugnació específics, es podrà reclamar per via de la responsabilitat patrimonial de l'Administració, sempre, és clar, que es compleixin tots els requisits legalment establerts", estableix.

Les empreses de treball temporal consoliden un canvi de paradigma del seu model de negoci a Espanya

Les empreses de treball temporal consoliden un canvi de paradigma del model de negoci a Espanya, marcat per la reforma laboral, amb un balanç en aparença contradictori. D'una banda, hi ha menys ETT que mai: segons les últimes dades disponibles, al tancament d'octubre només en quedaven 218, un 4,8% menys que fa un any. Tot i això, els contractes de posada a disposició, que són el nucli del seu negoci, van sumar 425.414, màxim històric per a aquest mes i la segona millor dada de tota la sèrie. Gairebé la meitat els van fer treballadors fixos discontinus, que per primera vegada trenquen la barrera dels 200.000 en un sol mes. Les dades de Treball estimen que el nombre de treballadors contractats per ETT per ser cedits va pujar a 158.497 a l'octubre, un 5,4% més que fa un any.

L'Administració no pot tenir en compte els ingressos d'un dels membres de la parella de fet per denegar-li el subsidi per desocupació a l'altre.

Així ho estableix el TS, que aclareix la situació després dels criteris dispars mantinguts pels tribunals fins al desembre del 2023, quan es va modificar la LGSS per incloure que la parella de fet forma part de la unitat familiar i que els seus ingressos s'havien de tenir en compte. En el cas del litigi, el SEPE va denegar a una dona el subsidi per desocupació i el va obligar a tornar el cobrat fins ara sota l'argument que la seva parella de fet i pare de la seva filla cobrava gairebé 2.000 € al mes, fet que dividit entre ell i la menor superava el 75% de l'SMI. El TS, però, assenyala que la llei de llavors era clara i no tenia en compte la parella de fet.

Els que es jubilin aquest any estrenaran la nova fórmula que permet als treballadors rebutjar els pitjors mesos de cotització.

L'objectiu és evitar la minva en la quantia de la pensió que produeixen aquests pitjors mesos cotitzats que es tenen en compte per calcular-la. Aquesta mesura, aprovada en la reforma de pensions de març de 2023, estableix que a partir de l'1 de gener de 2026 la Seguretat Social aplicarà dos mètodes alternatius per calcular la base reguladora de la pensió contributiva (quantia sobre la qual s'aplica el percentatge de pensió a què es té dret en funció del nombre d'anys cotitzats). Així, es mantindrà el mètode usat fins ara, calculant aquesta base amb les cotitzacions dels darrers 25 anys cotitzats i, en paral·lel començarà la implantació d'una nova fórmula que consisteix a arribar a eliminar els dos pitjors anys de cotització dels últims 27 anys cotitzats. Com que aquesta implantació del nou mètode serà progressiva, el 2026 els qui es jubilin podran escollir el resultat més beneficiós entre el mètode tradicional o el nou.

La tasca dels jutges és revisar la legalitat de les sancions administratives.

La tasca dels jutges és revisar la legalitat de les sancions administratives, no "corregir-les" o "millorar-les" per evitar la seva anul·lació. En una sentència de gran importància jurídica, el Constitucional determina que permetrà que un tribunal confirmi una multa basant-se en raons que l'Administració va oblidar incloure en el seu expedient genera indefensió i trenca l'equilibri de poders. La decisió impedeix que la Justícia actuï com una "segona administració" sancionadora. El Constitucional ha anul·lat l'expulsió, assenyalant que el jutge no pot substituir l'Administració buscant arguments que aquesta no va utilitzar. Encara que la decisió neix en l'àmbit d'estrangeria, la seva fonamentació jurídica afecta de ple les pràctiques habituals en la litigiositat administrativa, especialment en matèria tributària i de competència.

La litigiositat sobre acomiadaments de persones en incapacitat temporal està al punt àlgid.

Moltes demandes es formulen buscant la nul·litat automàtica quan la decisió extintiva coincideix amb un procés d'IT.Però els tribunals estan delimitant els contorns de la protecció antidiscriminatòria per malaltia. Una sentència del TSJPV recorda que la nul·litat per IT no és automàtica. Es necessita l'existència de la malaltia i uns indicis sòlids que la malaltia va motivar l'acomiadament. L'ensenyament que deixa aquesta sentència és clar: la IT ofereix una protecció reforçada, sí, però no converteix automàticament qualsevol acomiadament en sospitós. Aquesta protecció exigeix ​​sempre una base indiciària real, no meres coincidències temporals.